Perseids 2017

Com cada any, els Perseids —també coneguts com a "Llàgrimes de Sant Llorenç"— mostren la seva màxima activitat a mitjans d'agost. Per a enguany, l'activitat dels Perseids es produirà entre el 17 de juliol i el 24 d'agost.

El màxim s'espera entre les 14.00 h TU del 12 d'agost i les 2.30 h TU (Temps Universal) del 13 d'agost. Per tant, a Europa, la nit del 12 al 13 d'agost serà el millor moment per a l'observació de la pluja d'estels. Una Lluna minvant —il·luminada al 70%—, que just apareixerà a la segona meitat de la nit, dificultarà l'observació dels meteors (en mitjana un observador podrà veure un meteor cada cinc minuts) alguns d'ells molt brillants (a causa de les seves altes velocitats d'entrada a l'atmosfera).

Tot i la Lluna, és important situar-nos en un lloc fosc —sense contaminació lumínica— i amb horitzons clars, fet que possibilitarà la visió de meteors brillants. Segons comenta Miquel Serra-Ricart, astrònom de l'IAC, "Fins i tot amb una Lluna il·luminant el cel, la intensitat dels Perseids està assegurada amb una activitat en el seu màxim que es manté alta i aproximadament constant —entre 70 i 130 meteors/hora— en els últims 10 anys. Aquest any ens perdrem els Perseids més febles però els meteors brillants seguiran oferint un bonic espectacle".


Figura 1. Aquesta imatge és una composició de la pluja d'estels fugaces Perseids sobre el Teide (Tenerife, Illes Canàries) de l'any 2014. Es va obtenir a partir d'imatges preses entre la 1 i les 4 h TU del 13 d'agost de 2014, des de l'Observatorio del Teide (Instituto de Astrofísica de Canarias, IAC), en el moment de la màxima activitat dels Perseids. Les imatges van ser registrades seguint el moviment dels estels, de manera que les trajectòries dels meteors mostren una convergència cap a la part superior, on hi havia el radiant. Al final s'ha inclòs, com a base, una de les imatges de la seqüència amb el Teide, on s'observen diversos punts de llum —llanternes de senderistes— que il·luminen el camí d'ascens al Pic del Teide. Observació M. Serra-Ricart, processat J.C. Casado-Starryearth, IAC. Alta Resolució.


Una pluja amb història
 

Els anomenats "estels fugaços" són en realitat petites partícules de pols de diferents mides, algunes menors que un gra de sorra, que van deixant els cometes —o asteroids— al llarg de les seves òrbites al voltant del Sol. El núvol de partícules resultant (anomenats meteoroides), a causa del "desglaç" produït per l'escalfor solar, es dispersa per l'òrbita del cometa i és travessat cada any per la Terra en la òrbita al voltant del Sol.

Durant aquesta trobada, les partícules de pols es desintegren en entrar a gran velocitat a l'atmosfera terrestre, creant els coneguts traços lluminosos que reben el nom científic de meteors.

L'activitat del Perseids que té com a progenitor al cometa Swift-Tuttle, descobert el 1862, sabem —segons els càlculs dels models estàndards— que se situa al voltant dels 100 meteors/hora (ZHR o taxes horàries zenitals). En propers anys al periheli del Swift-Tuttle (màxim acostament al Sol, l'últim va ser el 1992 i el següent serà a 2126) l'activitat pot créixer fins als 400-500 meteors/hora, a causa de l'alta densitat de meteoroides que envolten i acompanyen al cometa.

No obstant això, els Perseids són coneguts pels seus "esclats d'activitat" provocats per la influència gravitatòria dels gegants del Sistema Solar —Júpiter i Saturn— sobre els núvols de pols —Núvols de metoroides— ejectats pel cometa en el passat. El 1839, l'observador alemany E. Heis comptabilitzava per primera vegada la taxa màxima dels Perseids: 160 meteors/hora. Després, fins al 1858, va fluctuar entre 37 i 88 meteors/hora. El 1920, per exemple, els Perseids van arribar a 200 meteors/hora, i als 187 meteors/hora el 1983. Durant l'any 2016 es van complir les prediccions de l'astrònom rus Mikhaïl Maslov aconseguint una activitat de 200 Perseids per hora (ZHR) a causa de "l'efecte-Júpiter". Les previsions per a 2017 són més conservadores, encara que Maslov parla d'una activitat dels Perseids per sobre de la mitjana.


Pluja d'estels en directe
 

El portal sky-live.tv, en col·laboració amb el projecte europeu STARS4ALL, emetran en directe des de l'Observatorio del Teide (Tenerife) i el Parc Astronòmic del Montsec (Lleida), la pluja d'estels. El temps total de la retransmissió serà de 60 minuts amb el següent horari:

Connexió:

12 d'agost, de les 22.00 h a les 23.00 h TU.
(13 d'agost de les 0.00 h a la 1.00 h CEST (horari peninsular); 12 d'agost de les 23.00 h a les 24.00 h a Canàries).

A més del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), dos centres espanyols de Supercomputació, el Centro Extremeño de Tecnologías Avanzadas (CETA-CIEMAT) i l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) col·laboraran en la distribució de la retransmissió del portal sky-live.tv.

STARS4ALL (stars4all.eu) és un projecte finançat pel Programa H2020 de la Unió Europea, sota el contracte núm. 688135. A STARS4ALL treballen vuit institucions (UPM, CEFRIEL, SOTON, ECN, ESCP Europe, IAC, IGB i UCM) de sis països europeus. L'objectiu d'STARS4ALL és conscienciar la població sobre l'existència de contaminació lumínica en molts dels llocs en què vivim i la importància de prendre mesures per reduir-la.


Figura 2. Perseid registrat pel projecte AMOS-CI, el 7 d'agost de 2015. A la imatge observem l'anomenat meteor rasant, que es produeix quan el radiant de la pluja, en el cas dels Perseids la constal·lació de Perseu, és a prop de l'horitzó. Els meteoroides entren fregant l'alta atmosfera produint espectaculars traces.


Ciència ciutadana i activitats educatives
 

1) Càlcul d'activitat dels Perseids:

Des de SOMYCE (Sociedad de Observadores de Meteoros y Estrellas de España) formulen una interessant proposta: calcular l'activitat dels Perseids a partir d'observacions visuals. També és possible participar en el càlcul de l'activitat de la pluja enviant dades a l'Organització Internacional de Meteors (IMO, informació).

2) Càlcul de l'alçada de la formació de meteors:

En els Observatoris de Canàries (IAC), el projecte AMOS-CI realitzarà observacions dels Perseids simultàniament, des de Tenerife (Observatorio del Teide) i La Palma (Observatorio del Roque de los Muchachos) dos punts separats uns 150 quilòmetres. Amb aquestes dades serà possible calcular l'alçada de formació i òrbites dels meteors per paral·laxi. S'anima els estudiants a fer servir la mateixa tècnica i aplicar-la a les observacions dels Perseids i les Gemínides de l'any passat. Els detalls es troben en l'activitat didàctica "Càlcul d'alçada de la formació de meteors" a astroaula.net.


Informació relacionada i material audiovisual

Per a més informació:

Teresa Via
Coordinadora de Promoció i Màrqueting
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
T. 93 205 6815 · M. 635 01 64 86 · Twitter @CSUC_info · Linkedin
Subscriu-te al butlletí (www.csuc.cat/butlleti)