La TAC'18 repassa els 25 anys de l'Anella Científica mirant cap al futur

25-06-2018

El 21 de juny ha tingut lloc la 22a edició de la Trobada de l'Anella Científica (TAC) que enguany ha estat dedicada als "25 anys de l'Anella Científica: reptes de present i preguntes de futur" i s'ha celebrat al MACBA, Museu d'Art Contemporani de Barcelona.

Coincidint amb el seu 25è aniversari, l'Anella Científica es prepara per a la seva cinquena renovació tecnològica i, per això, la TAC, d'una banda, ha fet una mirada als seus inicis i la seva evolució, incloent algunes experiències d'ús i els seus serveis i, de l'altra, ha comptat amb un debat sobre els reptes i les necessitats futures als quals haurà de fer front aquesta xarxa acadèmica i de recerca catalana en els propers anys.

L'obertura de la TAC'18, que ha comptat amb un centenar d'assistents, ha anat a càrrec de Josep Maria Carreté, gerent del MACBA; Arcadi Navarro, secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, i Miquel Puig, director general del CSUC.

Carreté ha comentat que "el MACBA com a museu forma part de l'Anella Científica i fa un ús intensiu d'aquesta xarxa, a més de gaudir d'un servei excel·lent". Per tant, "acollir la TAC a les nostres instal·lacions és un plaer i un honor, ja per a nosaltres es tracta d'un acte que ens el fem propi".

Per la seva banda, Miquel Puig ha destacat que "l'Anella Científica va crear-se ara fa 25 anys amb una connexió màxima de fins a 10 Mbps i actualment després de quatre renovacions tecnològiques la seva velocitat és 2.000 vegades més gran, i amb la cinquena renovació, la qual estem preparant, serà 10.000 vegades més potent". En mitjana, "cada dos anys l'Anella Científica ha doblat la seva capacitat". A més, Puig ha afegit que "aquest és un exemple de com el CSUC està col·laborant amb el sistema científic català, que és avui dia un sistema de referència internacional, on el Consorci hi participa aportant elements com aquesta xarxa de recerca".

Per al secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, "l'Anella Científica respon a una voluntat de servei i és un exemple magnífic de col·laboració institucional amb uns resultats òptims que connecta amb la comunitat científica internacional". També, ha destacat que "l'ecosistema català de recerca és competitiu gràcies a infraestructures punteres com l'Anella que fan de Catalunya un model d'èxit científic".

A continuació, ha començat la primera sessió moderada per Xavier Peiró del CSUC, on Andreu Veà, Internet Biographer, ha parlat sobre "Internet: el costat fosc de la força", seguit per Maria Isabel Gandia, del CSUC, que ha centrat la seva presentació en els 25 anys de l'Anella Científica.

Tot seguit s'ha iniciat la segona sessió, conduïda per Caterina Parals, del CSUC, que ha estat dedicada a la presentació de les noves institucions adherides a l'Anella Científica des l'anterior edició de la TAC. Així, Jordi Grau ha presentat a la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Joan Pino, al Centre de Recerca Ecològica i Apliacions Forestals.

Tres lightning talks han ocupat la tercera sessió que, moderada per Joan Busquiel, de la UVic-UCC, ha comptat amb la ponència "Del fallo de la cabina EVA 8000 a la integración del CNAG: una restructuración del CRG gracias a la Anella Científica", de Yann Dublanche, del Centre de Regulació Genòmica; "Com fer de la dispersió geogràfica una virtut. El leitmotiv de la integració territorial de la URV, més fàcil gràcies a la xarxa", d'Oriol Lorenzo, de la URV, i "Nuevos paradigmas para la construcción de las redes/servicios de telecomunicaciones del futuro", de Miguel Angel Sanz, de Satec.

La quarta i última sessió de la TAC'18 ha estat una taula rodona on s'ha debatut sobre el futur de les xarxes de recerca, que ha moderat Antoni Solé, de la UB. Els ponents que hi han participat han estat: Alberto Pérez, de RedIRIS; Jordi Berenguer, de la UPC; Dídac López, de la UdG; Josep Solé, de l'IRTA, i Sergio Vicente, de l'ALBA-CELLS.

La taula rodona ha començat amb una breu història de les xarxes de recerca per centrar-se després a debatre si aquestes xarxes han de només donar connectivitat o han d'oferir altres serveis addicionals, i quins han de ser aquests serveis. Per al conjunt de la taula rodona, una vegada la connectivitat és garantida, els serveis que es proporcionen a través de la xarxa capten tota l'atenció, destacant els serveis al núvol, d'identitat, ciberseguretat, virtualització i open data. També s'ha debatut sobre l'estructura de les xarxes acadèmiques i sobre la necessitat de disposar d'un model en IRU de fibra i/o desplegament de fibra pròpia, com el cas de RedIRIS, o en el nivell de capil·laritat que ofereix l'Anella Científica per arribar a cada centre o institució.

Dins la taula rodona també s'ha parlat sobre el model de cofinançament de l'Anella Científica, quin pes té respecte a la qualitat, redundància i fiabilitat de la xarxa i cap a on s'ha de decantar. Els ponents han coincidit que el finançament compartit, on una part de la despesa és finançada per les administracions públiques i l'altra part recau en l'usuari, és un model sostenible i equilibrat que ajuda a mantenir el servei operatiu.

Andreu Mas-Colell, de la UPF i Barcelona GSE, ha clos la trobada comentant ser un bon coneixedor de l'evolució de l'Anella Científica, ja que ha estat present en moments clau del seu desenvolupament. Així, "l'any 1999 quan era comissionat per a Universitats i Recerca, vaig signar amb les universitats catalanes el conveni La Universitat Digital a Catalunya 1999-2003. Un dels cinc projectes inclosos en aquest conveni era la potenciació de la connectivitat de l'Anella Científica a internet, que havia de comportar, entre altres, el pas de totes les universitats a un mínim de 34 Mbps a l'Anella Científica". Més endavant, el 2001 i com a conseller de la Generalitat de Catalunya i vicepresident del CSUC, "vaig veure com l'any 2001 s'aconseguia aquesta fita". El 2003 "vaig finalitzar la meva primera etapa al CSUC on l'Anella va tornar a renovar-se aportant a les institucions més amplada de banda a un preu més competitiu". Finalment, el 2010, com a conseller d'Economia i Coneixement, "vaig tornar a participar com a president del CSUC en el futur d'aquesta xarxa".

La TAC'18 ha estat possible gràcies a la feina duta a terme pel comitè de programa, format per Marga Bonmatí, de la UPC; Joan Busquiel, de la UVic-UCC; David Barroso, de la UdL, i Xavier Peiró i Caterina Parals, ambdós del CSUC. La trobada ha comptat amb el patrocini d'Orange, Cisco i Satec, i amb la col·laboració del MACBA que l'ha acollit.


Videos de la Trobada
 


Fotografies de la Trobada
 

Arcadi Navarro, Josep Maria Carreté i Miquel Puig, a l'obertura

Andreu Veà, Internet Bopgrapher

Maria Isabel Gandia, del CSUC

Vista de l'auditori

Els ponents i comitè de programa

Jordi Grau, de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (FPHSCSP)

Joan Pino, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)

Gamificació a la TAC, amb un joc de preguntes i respostes sobre l'Anella Científica

Els 3 premiats del joc de la TAC

Yann Dublanche, del Centre de Recerca Genòmica (CRG)

Oriol Lorenzo, de la URV

Miguel Angel Sanz, de Satec

Taula rodona de la TAC'18

Andreu Mas-Colell, de la UPF i Barcelona GSE, a la cloenda