La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha acollit aquest 2 de juny la 30a edició de la Trobada de l'Anella Científica (TAC), una jornada que ha reunit més d'un centenar de participants. Com ja és habitual, aquesta trobada anual ha servit per compartir experiències entre professionals i reforçar la comunitat vinculada a aquesta infraestructura clau per al sistema de recerca i acadèmic de Catalunya.

Els parlaments de benvinguda han posat l'accent, precisament, en aquesta dimensió col·laborativa de l'Anella Científica. Cristina Pujades, vicerectora de Recerca de la UPF, ha destacat la tasca del CSUC en el desenvolupament i impuls de la xarxa, i ha subratllat la importància de la modernització d'aquesta infraestructura i el desenvolupament del Data Lake, considerades inversions estratègiques, per a mantenir la retenció de talent a Catalunya. En aquest sentit, Pujades ha destacat que l'Anella Científica no és només una eina tecnològica, sinó també un espai de col·laboració entre institucions, i que tenir una infraestructura pròpia és essencial per garantir la sobirania de la ciència catalana.

Per la seva banda, el director general del CSUC, Eduard Gil Carbó, ha agraït a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) l'acollida de la jornada i la implicació del comitè de programa, integrat per la Universitat de Barcelona, la UPF, la Universitat Ramon Llull i el CSUC. Gil també ha subratllat el valor de l'Anella Científica com una infraestructura que va més enllà de la seva dimensió física, i ha recordat que el recentment aprovat Pla Estratègic del CSUC identifica l'Anella Científica com un dels seus objectius principals.

Finalment, Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat de Catalunya, ha posat el focus en el paper de les infraestructures digitals no només com a eines de connectivitat, sinó com a mecanismes per generar vincles sòlids dins d'un ecosistema de coneixement. En la seva intervenció ha incidit en la necessitat de saber utilitzar les dades amb propòsit, dotar-les de valor i facilitar-ne la circulació per mitjà d'infraestructures robustes. Tort també ha reconegut el paper del CSUC com a vehicle transmissor i facilitador de la col·laboració. 

La sessió 1 de la TAC'26, moderada per Montse Bachs, directora de l'Àrea de Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la UB, ha començat amb la ponència "Impulsando la supercomputación en España: el papel de RedIRIS en EuroHPC", d'Esther Robles, de RedIRIS. A continuació, Dónal Cunningham, d'Asiera, ha parlat de l'ús dels cables de fibra òptica per detectar canvis físics, com ara la temperatura o vibracions, al llarg del seu recorregut. Ho ha fet amb la presentació "Fibre sensing in the NREN ecosystem". Finalment, Maria Isabel Gandia, del CSUC, ha presentat les darreres novetats de l'Anella Científica, i ha aprofitat l'ocasió per recordar les 30 edicions de la TAC amb un recull fotogràfic que ha despertat la memòria de moltes de les persones assistents. 

La sessió 2, moderada per Xavier Tarrés, vicegerent de l'Àrea de Tecnologia i Recursos d'Informació de la UPF, ha iniciat amb la presentació a tres bandes de "IA per analitzar imatges de Sincrotró: connectant grans infraestructures per estudiar el sistema cardiovascular", amb Gabriel Bernardino (UPF), Fàtima Crispi (IDIBAPS) i Alessandra Patera (Sincrotró ALBA). Tot seguit, Javier Castañeda, de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB, ha explicat la missió Gaia i els reptes que planteja la gestió de dades en sistemes de processament distribuït, una missió que ha cartografiat el mapa tridimensional més precís de la Via Làctia. Finalment, Francesc Torradeflot, del Port d'Informació Científica, ha parlat de "El projecte InCAEM: serveis per a la recerca en materials avançats". La sessió ha acabat amb una taula rodona amb la participació de tots els ponents, que ha permès posar en comú reflexions, compartir punts de vista i debatre sobre els principals reptes i oportunitats del sector.

A la cloenda, Miquel Soriano, director general d'Universitats de la Generalitat de Catalunya, s'ha unit a Xavier Tarrés i Eduard Gil Carbó. Soriano ha destacat el paper de l'Anella Científica com una infraestructura de coneixement compartit i un punt de trobada imprescindible. També ha remarcat que, gràcies a l'Anella i a altres infrarestructures, aquesta cooperació és una realitat, i ha posat en relleu la necessitat d'espais com la TAC per intercanviar experiències, reforçar connexions i afavorir l'aparició de noves col·laboracions i idees.

La TAC'26 ha estat possible gràcies a la tasca duta a terme pel comitè de programa format per Montse Bachs (UB), Xavier Tarrés i Manel Lozano (UPF), Eduard Ricou (URL) i Caterina Parals, Maria Isabel Gandia i Teresa Via (CSUC); el patrocini d'Orange Empresas i la col·laboració de Satec i de la UPF.