Ernest Abadal i Lluís Anglada acaben de publicar l'article "Ciencia abierta: cómo han evolucionado la denominación y el concepto".

Ho fan al volum 23, núm. 1 (2020) d'Anales de Documentacion, una publicació de periodicitat semestral editada per la Facultat de Comunicació i Documentació de la Universidad de Murcia.

L'objectiu de l'article és analitzar l'evolució del concepte i de la denominació de la ciència oberta des dels seus inicis previs fins a l'empenta que li ha donat la Unió Europea (e-ciència, ciència interconnectada, ciència 2.0, ciència oberta).

També vol determinar quins són els elements fonamentals que componen la ciència oberta. Per a això, selecciona i analitza els principals textos teòrics que han tractat sobre la qüestió, localitzats a partir de consultes bibliogràfiques a les bases de dades Scopus i Google Scholar.

Com a resultat, l'article posa de manifest que les denominacions han patit més variacions que el propi concepte i, pel que fa als components, la ciència oberta va partir de quatre elements bàsics (accés obert, dades obertes, programari lliure, reproductibilitat) que s'han anat ampliant fins als vuit que constitueixen el model proposat per les recomanacions de l'OSPP, que s'estan adoptant de forma àmplia.