El director de l'àrea de Ciència Oberta del CSUC, Lluís Anglada, ha estat entrevistat per la revista "Espacios de Educación Superior" en el seu número dedicat a la ciència oberta. Anglada, destacat com a referent en aquest àmbit, ha tractat diversos aspectes sobre el seu desenvolupament en l'article.

Publicada en dos volums, el primer destaca l'estat de les polítiques en matèria de ciència oberta a l'Estat espanyol, ubicant-lo en una mitjana posició a una hipotètica classificació, sota el que li correspon respecte a les aportacions i per sobre quant a recursos i finançament.

Anglada critica també el poc seguiment i aplicació de principis de ciència oberta emparats per la legislació, remarcant la necessitat d'aplicar en la pràctica diària de la recerca aquests canvis. Un canvi en el sistema d'incentius a la recerca, que reconegui l'aplicació de principis FAIR en la publicació de dades.

Quant a la definició d'una política de ciència oberta, Anglada considera tres elements claus per fer-la: aquells que es poden aconseguir amb mesures concretes, els camps oberts actuals de mesures a implementar i l'exposició organitzativa de la voluntat de canvi. Parafrasejant a l'Eva Méndez (UC3M), comenta que "la ciència oberta ha de passar del mode de recomanació en que està al mode d'implementació".

Posant d'exemple la vacuna contra el SARS-CoV-2, reivindica l'accessibilitat al contingut científic rellevant en recerques, col·laboracions internacionals i problemes del conjunt social. Afirma que la ciència oberta ha de construir-se amb complicitat i participació ciutadana, i per a la ciutadania, ja que la ciència no es pot entendre sense ella.

En la segona part de l'entrevista, Anglada tracta l'agenda institucional que marca la Comissió Europea a través de l'European Open Science Cloud (EOSC) i com l'experiència en ciència oberta ha descobert anomalies del sistema i dificultats en poder tenir una alternativa clara al model actual, tant a nivell social com polític.

Quant a l'EOSC, anomenat per Anglada com "l'Espai Schengen de la recerca europea", es destaca el seu caràcter federal i interoperable per a poder dur a terme intercanvis científics sense tràmits. Anglada explica que és el camí a seguir pel seu propi caràcter en l'enfocament de necessitats, interrelacionades i interoperables.

Anglada destaca el paper del CSUC amb la creació de repositoris com TDX o RECERCAT, l'establiment de polítiques de continguts científics en obert i la consolidació de grups de desplegament de serveis dedicats al suport en recerca i obertura de la ciència, però nomes com a suport i no com vehiculador -rol que, segons Anglada, és de les universitats-.

Anglada reflexiona sobre el camí que s'ha recorregut en els últims 30 anys, considerant impensable tot el que s'ha assolit fins aleshores. Tot i així, afegeix que l'avenç social i de les institucions ha quedat enrere respecte al tecnològic que, ara, ofereix el teixit per al desenvolupament obert de la ciència.

Podeu llegir l'entrevista sencera al web de la revista "Espacios de Educación Superior".