Després d’anys d’infravaloració en determinades àrees de recerca, tant en processos d’avaluació com per part d’alguns sectors del moviment per l’accés obert, els llibres acadèmics tornen a la palestra amb forces renovades. 

Sembla que per fi es comença a entreveure un model de negoci viable per a aquesta tipologia documental precisament de la mà de l’accés obert. Via edició directa per part de les institucions acadèmiques, o bé mitjançant el pagament de taxes de processament a través de projectes i d’altres esquemes de finançament, s’observa un interès renovat perquè les monografies de recerca i els volums editats tornin al lloc que els correspon en el paradigma de la comunicació científica. 

En aquest procés de renovació, les biblioteques universitàries estan cridades a jugar un paper molt rellevant. Sigui com a entitats d’edició o de suport a aquesta, sigui com a canalitzadores del pagament de les taxes, o bé, "simplement", com a portadores de la "bona nova" de l’accés obert a investigadors i institucions. 

Precisament aquest informe, que ressenya Ángel M. Delgado-Vázquez (Universidad Pablo de Olavide) per al Blok de BID, ha estat elaborat a redós d’OPERAS-P (Open Scholarly Communication in the European Research Area for Social Sciences and Humanities), un projecte finançat dins d'Horitzó 2020 i COPIM (Community-led Open Publication Infrastructures for Monographs) i tracta d'oferir una àmplia panoràmica sobre el paper que juguen les biblioteques acadèmiques europees en el context de la publicació de llibres en accés obert. 

Font: Blok de BiD