En aquests moments, un notable nombre de països, entre els quals Eslovènia, els Països Baixos, França, Finlàndia i Portugal, disposen de plans nacionals de ciència oberta. Organitzacions universitàries, com ara la European University Association o la LERU, així com de biblioteques, com és el cas de LIBER, també tenen posicionaments i fulls de ruta cap a la ciència oberta. En parlen Ernest Abadal i Lluís Anglada a Under the lens of Open Science: Views from Portugal, Spain and Brazil, dins el capítol dedicat a "Políticas de ciencia abierta en Europa" (p. 45-66). 

De cara a preparar un pla per a Grècia, representants d’onze organitzacions acadèmiques i de recerca nacionals i 26 infraestructures i iniciatives nacionals han preparat una proposta per establir una Estratègia Nacional de Ciència Oberta per a Grècia. Aquesta estratègia planteja una sèrie d'objectius, compromisos, polítiques i accions per a l'adopció de la ciència oberta al país hel·lènic. La publicació original en grec es va fer el juliol del 2020, i des de l'1 d'abril de 2021 ja hi ha disponible la traducció en anglès del pla.

La intenció de la proposta és adreçar-se a les autoritats polítiques i a les entitats finançadores de la recerca i assenyalar els principals eixos d'acció que Grècia hauria d'emprendre per estar en línia amb els requeriments del programa Horizon Europe i de l'European Open Science Cloud (EOSC), entre d'altres.

Els eixos esmentats serien:

• Adoptar una estratègia nacional per a la ciència oberta.
• Que les publicacions científiques que han rebut finançament públic estiguin en accés obert.
• Que les dades de recerca que han de tenir un pla de gestió de dades siguin públiques de manera FAIR.
• Que el programari per a recerca també sigui FAIR.
• Reforçar les infraestructures nacionals de recerca i garantir-ne l'accés per a tothom.