Un dels principis bàsics de la ciència oberta és que cal canviar els criteris de reconeixement i de recompensa de les contribucions científiques.

Com se sap, aquestes ara mateix estan molt lligades al Factor d'Impacte (FI). Emilio Delgado-López-Cózar i Alberto Martín-Martín han escrit un interessant article sobre el tema: "El Factor de Impacto de las revistas científicas sigue siendo ese número que devora la ciencia española: ¿hasta cuándo?" per a ThinkEPI.

L'objectiu de l'article és donar resposta a la pregunta de per què seguim usant a Espanya el Factor d'Impacte i d'altres indicadors bibliomètrics de recompte de citacions per avaluar el rendiment de científics i institucions.Tot i el naixement en les dues últimes dècades de noves fonts de dades de citació i indicadors bibliomètrics i de les crítiques desfermades contra el seu ús per diversos manifestos i declaracions, a Espanya l'exigència de publicar en revistes amb FI (que es publiquen als Journal Citation Reports) o succedanis, segueix sent la precondició necessària per ingressar i progressar en la carrera científica.

L'FI ha penetrat en totes les institucions amb responsabilitats sobre la recerca que es genera al país (agències de finançament, avaluació, universitats, centres de recerca, hospitals, centres culturals) aplicant-se sense compassió a tots els nivells, des d'autors o grups a institucions passant per beques, programes, projectes i plans de tota mena i condició.

Després de mostrar com aquest requisit està omnipresent en els textos de les convocatòries promogudes per les principals agències d'avaluació i finançament d'Espanya, l'article intenta explicar com s'ha arribat fins aquí. Repassa l'origen de l'FI i les intencions del seu creador i es repassen les crítiques que han anat sorgint fins avui, per exemple amb la redacció de manifestos en contra del seu ús indiscriminat com la Declaració de Sant Francesc o el Manifest de Leiden. 

L'article finalitza indicant les raons que poden explicar la nostra obcecació per mantenir el Factor d'Impacte com a patró or de l'avaluació a Espanya. S'assenyala finalment per què considerem que el manteniment d'aquesta política està danyant la ciència, en tant que promou el monocultiu científic, la cultura de publica o mor i la propagació de la "impactitis", una malaltia que està alterant severament el comportament moral dels científics espanyols.